Col·labora amb nosaltres i
-
Col·labora amb Projece Autoinmune i
ajuda'ns a fer la diferència.
-
Dl - Dv 10:00 - 13:00 / 16:00 - 20:00
- Veure Qüestionaris
La Fisiopatologia de les Experiències Traumàtiques Primerenques (ETT)
La fisiopatologia de les Experiències Traumàtiques Primerenques (ETT) està relacionada amb els efectes de l'estrès tòxic sobre l'estimulació de l'eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HHA) en desenvolupament, durant la infantesa (National Scientific Council on the Developing Child, 2004). L'eix HHA és el que regula la producció de les hormones de l'estrès, com ara el cortisol. L'experiència d'estrès tòxic estimula contínuament l'eix HHA, generant elevats i sostenidors nivells de cortisol, adrenalina i citoquines. El cos reconeix que està vivint en un estat sostingut d'estrès i genera els canvis epigenètics que asseguren la seva supervivència davant aquesta situació.
Per tant, per sobreviure a la situació d'adversitat i al trauma ocasionat, el cos requereix nivells més alts de cortisol, així que realitza un canvi epigenètic en la regulació del gen que expressa el cortisol. Aquest canvi epigenètic reprograma la producció basal de cortisol cap amunt. Així que fins i tot en situacions no estressants, els nivells de cortisol d'aquestes persones estan elevats. Aquest canvi epigenètic pot transmetre's fins a tres generacions si les persones que van patir ETT no tenen l'oportunitat de sanar i transcendir (trauma transgeneracional).
D'altra banda, el cortisol estimula les micròglies, que són les cèl·lules que realitzen les podades neurològiques durant la infància i l'adolescència. Així que les podades neurològiques són molt més intenses, destruint connexions neurològiques importants en la regulació emocional i funció executiva dels principals sistemes biològics:
- SN: Sistema Nerviós
- SD: Sistema Digestiu
- SE: Sistema Endocrí
- SI: Sistema Immunològic
National Scientific Council on the Developing Child, 2005/2014 - National Scientific Council on the Developing Child, 2012
Per tant, incideixen en el desenvolupament subòptim de les capacitats físiques, socials, emocionals i cognitives dels nens i nenes, posant en risc la capacitat d'adaptació de l'organisme i de l'individu en la seva constant recerca d'equilibri homeostàtic amb l'entorn.
Projecte EAS | Projecte Autoinmune
Al Projecte Autoinmune, el nostre compromís amb el rigor científic impulsa cada pas que fem. Explora la nostra secció d'Evidències Científiques i accedeix a investigacions, referències i dades que recolzen les nostres iniciatives.
La Medicina Integrativa i les E.A.S
Una de les principals eines i avantatges terapèutiques del projecte “Autoinmunes” és el propietari pacient. A diferència de l'enfocament tradicional de la “medicina convencional”, nosaltres considerem que sense un “pacient activament compromès” en la solució dels seus problemes de salut, no podrem ajudar-lo a superar la seva malaltia i assolir un estat de benestar complet o de “Salut Total.”
Creiem que és molt important que tota informació mèdica que se li transmeti al pacient i al seu entorn els ajudi a comprendre bé el que està passant. Una informació que farà sentir al pacient més poderós, més fort i capaç de vèncer la seva malaltia i recuperar la seva salut.
Considerem que com més se senti el pacient “responsabilitzat” (amb capacitat de donar resposta al seu propi problema orgànic) i actiu en la seva pròpia curació (fent ell coses que depenen d'ell per sentir-se millor), més possibilitats i garanties tindrem de poder aconseguir els objectius.
Explicem que l'actitud amb què afronta cada persona la seva malaltia és el que marcarà la gran diferència, entre sofrir la major part del temps o només el menor temps possible, entre tenir la possibilitat de millorar molt i curar-se o no millorar gairebé res i sentir-se malalt tota la vida.
Està demostrat que aquelles pacients que accepten la realitat que els toca viure i mantenen un pensament positiu i optimista, tenen un millor pronòstic i curs de la malaltia que aquelles que tenen una actitud negativa (la majoria d'aquest tipus de malalts acaben patint altres malalties com ara quadres depressius i ansiosos, que no fan més que intensificar els símptomes i empitjorar la malaltia autoimmune).
Portar una bona vida ens permet tenir una bona salut, no només a nivell preventiu, sinó també per crear les condicions ambientals (externes i internes) que afavoreixin la recuperació dels pacients amb E.A.S. Per això, donem molta importància a la dimensió pedagògica del nostre projecte, informant els pacients i familiars propers sobre les coses que necessiten saber sobre la seva malaltia i la seva curació. Si la informació és poder, en les E.A.S, la informació té el poder de “alleugerir el sofriment” del pacient i el seu entorn afectiu, i per tant “facilitar la curació” de la malaltia.
Integrar les eines, experiències i coneixements que hagin superat la prova de l'“eficàcia i eficiència” en la millora i curació de les E.A.S, ja provinguin de la medicina convencional o d'un altre tipus de medicines que es practiquin amb bons resultats al món.
Per nosaltres també significa “buscar el que ens uneix, en comptes de buscar només el que ens diferencia”. Això passa per exemple per “integrar en els estudis i tractaments de les E.A.S tots aquells factors que aquestes malalties tinguin en comú”, buscant així trobar “pautes comunes en aquestes malalties i noves claus i enfocaments terapèutics” més eficaços que poguessin ser aplicats a totes les malalties autoimmunes sistèmiques.
Patogènesi de les EAs
- Vivim en una realitat… PSICOSOMA-(TRAUMÀ)TICA (TRANSGENERACIONAL)
- les experiències traumàtiques tempranes (ETT) no resoltes es dissocien i psicosomatitzen provocant l'activació crònica en mode supervivència.
- L'activació crònica del “Mode Supervivència” (POR, ESTRÉS CRÒNIC, HIPERACTIVACIÓ SIMPÀTICA, HIPERCORTISOLEMI) ens inflama crònicament i sistèmicament (ICS).
- La INFLAMACIÓ CRÒNICA SISTÈMICA genera Disbiosi Sistèmica (SN, SE, SD).
- La Disbiosi Sistèmica ens porta a emmalaltir, crònicament i sistèmicament.
- L'organisme crònicament i sistemàticament malalt, malalt al sistema immune (SI).
- El (SI) perd la inmunohomeòstasi i la immunocompetència (VIGILÀNCIA i TOLERÀNCIA).
- La immunoincompetència causa “Confusió I Caos Immunitari”: Autoimmunitat.
- L'autoimmunitat genera més Caos i Disbiosi Sistèmica: Sobrecàrrega Alostàtica.
- La Sobrecàrrega Alostàtica causa més estrès i inflamació crònica sistèmica.