Col·labora amb nosaltres i
-
Col·labora amb Projece Autoinmune i
ajuda'ns a fer la diferència.
-
Dl - Dv 10:00 - 13:00 / 16:00 - 20:00
- Veure Qüestionaris
Canvi de Paradigma… Canvi de Mentalitat
El projecte “Autoinmunes” té com a objectiu principal facilitar un “canvi de paradigma” en la manera d’Avaluar-Valorar les Malalties Autoimmunes Sistèmiques (E.A.S) i d'Enfrontar Terapèuticament els problemes Vitals (Biològics-Psicològics-Socials) que pateixen les persones amb aquest tipus de malalties sistèmiques. Aquest canvi de paradigma clínic passa inevitablement per un “canvi de mentalitat” en les persones que tenen aquesta malaltia i en les persones que les acompanyen (el seu entorn afectiu i el socio-sanitari) des que se’ls diagnostica.
Donem especial importància al canvi de mentalitat dels diversos professionals de la salut, pel gran impacte que les seves opinions i valoracions tenen en els pacients i familiars. Volem aprofitar per valorar i agrair a aquest col·lectiu la seva dedicació, compromís i professionalitat, ja que fan tot el possible per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones amb problemes tan greus de salut. Sense ells, aquests pacients estarien perduts.
A tal efecte, considero important detectar i corregir aquelles creences, pensaments i paraules que podrien estar frenant o limitant la capacitat innata que té tota persona i organisme per combatre les malalties que patim al llarg de la nostra vida.
Atès que les paraules que tots utilitzem no només ens serveixen per descriure la realitat que estem vivint, sinó que també tenen el poder de crear les realitats en què acabem vivint, passo a realitzar les següents consideracions al respecte sobre les paraules, creences i pensaments que orbiten al voltant de les malalties autoimmunes.
Les malalties autoimmunes sistèmiques són un punt d'inflexió vital. Ja res torna a ser com abans de tenir-la. !Tu i només tu tens l'oportunitat de millorar la teva vida a través de la teva malaltia¡
Per al projecte Autoinmunes és molt important i decisiva la relació metge-pacient i el tipus de comunicació que entre ambdós s'estableix. Per això, nosaltres treballem amb els metges d'atenció primària i especialistes en E.A.S per ajudar-los a establir aquesta bona relació i comunicació amb els seus pacients. En aquest sentit, recalcar que és tan important no mentir als pacients prometent-los una “cura o remissió sintomàtica” (per a nosaltres, les dues coses són el mateix a nivell funcional i vital, tot i que no sigui així a nivell clínic) que no podem garantir, com transmetre'ls confiança i força amb missatges constantment positius, enfocats també constantment a les solucions dels problemes que vagin sorgint durant el procés i tractament de la malaltia.
Projecte EAS | Projecte Autoinmune
Al Projecte Autoinmune, el nostre compromís amb el rigor científic impulsa cada pas que fem. Explora la nostra secció d'Evidències Científiques i accedeix a investigacions, referències i dades que recolzen les nostres iniciatives.
Etiqueta Diagnòstica
Per a les Persones que Tenen una “Malaltia Autoimmune Sistèmica”
Quan un metge li diu a una persona que té una “Malaltia” (en aquest cas, Autoimmune i Sistèmica) el que solem transmetre és que “alguna cosa no funciona bé en el seu cos”. Tanmateix, per a nosaltres, el que està passant és que “alguna cosa no funciona bé en la vida d'aquesta persona”, en la seva manera de pensar, viure i relacionar-se amb ella mateixa i amb els altres… i simplement tot això s'està expressant a través del seu cos i de la malaltia que s'ha manifestat (E.A.S). És a dir, partim de la base que en la major part de malalties, i en particular en aquestes, hi ha sempre un fort component emocional de fons que necessita ser atès i resolt.
Només des d'aquest nou punt de vista, podem donar-li la volta al concepte clàssic de “malaltia” i començar a veure-la com un conjunt de senyals biològiques (“Síntomes”) que el nostre cos ens envia perquè prestem atenció (i resolguem) una sèrie de problemes vitals que portem arrossegant des de fa massa temps, a vegades, en els casos més greus d'E.A.S, des de la infància. Em refereixo a problemes vitals sense resoldre i mals estils de vida que han provocat que visquem amb uns nivells d'estrès tan elevats, com insuportables per al nostre propi organisme. Tot això té com a efecte, la pèrdua progressiva de la nostra Salut, Equilibri Orgànic i Benestar (Físic, Mental, Emocional) que les malalties sistèmiques vénen a revelar-nos, perquè les resoldrem.
Només des d'aquest nou punt de vista, podem donar-li la volta al concepte clàssic de “malaltia” i començar a veure-la com un conjunt de senyals biològiques (“Síntomes”) que el nostre cos ens envia perquè prestem atenció (i resolguem) una sèrie de problemes vitals que portem arrossegant des de fa massa temps, a vegades, en els casos més greus d'E.A.S, des de la infància. Em refereixo a problemes vitals sense resoldre i mals estils de vida que han provocat que visquem amb uns nivells d'estrès tan elevats, com insuportables per al nostre propi organisme. Tot això té com a efecte, la pèrdua progressiva de la nostra Salut, Equilibri Orgànic i Benestar (Físic, Mental, Emocional) que les malalties sistèmiques vénen a revelar-nos, perquè les resoldrem.
Quan el metge ens explica que la malaltia que tenim és una malaltia “Autoimmun”, la majoria es sorprenen perquè molt poques persones han escoltat aquesta paraula a la seva vida quotidiana, per exemple: quan van a comprar, quan es dirigeixen a la seva feina, quan estan menjant amb els seus éssers estimats. El primer impacte que aquesta paraula té al nostre cervell és: desconcert, ignorància i confusió, per la qual cosa generarà por en les persones que ho escolten per primera vegada.
Aquesta por, a la qual també podem anomenar estrès, no fa més que créixer a mesura que el metge que ens atén intenta explicar-nos el que és realment inexplicable. El procés pel qual el nostre sistema immunològic passa de protegir-nos de tot allò que ens pot emmalaltir, a atacar i destruir el nostre propi organisme és el que s'entén clínicament per “Autoimmun”, i és alguna cosa que comparteixen totes les E.A.S.
Avui dia, no tenim una explicació científica a aquest fenomen (és un “Expedient X”), i només ens podem moure en el terreny de les suposicions, intuïcions o hipòtesis, sense base ni evidència científica. En conseqüència, considerem que actualment la paraula “Autoimmunitat” tal com la entenem, no fa més que augmentar l'angoixa, la preocupació, el desconcert i la por en els pacients (és a dir, més estrès per a un organisme que es troba hiperestressat). Al projecte “Autoimmunes”, fem servir aquesta paraula amb els pacients d'una manera positiva perquè pugui ser útil i ajudar-los a motivar-se, aprofitar tots els seus recursos interns i externs disponibles (que són més del que ells creuen que tenen), ja que ara és quan més necessiten ser la millor versió possible d'ells mateixos (MVP).
La paraula sistèmica fa referència a la capacitat que té aquesta malaltia d'afectar simultàniament el funcionament de diversos òrgans, teixits i cèl·lules del nostre organisme que resulten més o menys afectats en funció de la gravetat i el tipus de malaltia autoimmunitària que es manifesti. La naturalesa sistèmica d'aquestes malalties és la segona característica que comparteixen les diferents malalties autoimmunes sistèmiques que es diagnostiquen (aproximadament existeixen unes 100 malalties que es consideren E.A.S).
Podríem dir que el nostre organisme, que funciona habitualment dins d'un caos ordenat que anomenem “homeòstasi”, perd aquest equilibri funcional sistèmic que ens garanteix un bon funcionament global orgànic que ens permet gaudir d'una bona salut. Les malalties autoimmunes sistèmiques són “alostàtiques” ja que no només alteren l'equilibri i el bon funcionament del sistema immunològic, sinó també el d'altres sistemes amb els quals estan relacionats: el sistema hormonal-endocrí, el sistema nerviós central i perifèric... el sistema limfàtic, etc. En resum, l'organisme deixa de funcionar de manera equilibrada a nivell intern (no és capaç de tornar al funcionament homeostàtic d'un organisme sa), provocant una falta de coordinació i sincronització funcional entre sistemes vitals, tan crucial per a la nostra supervivència i salut (física i mental).
Aquesta informació, sumada a la resta d'informacions ja rebudes sobre la seva malaltia, sol angustia més als pacients i al seu entorn. És fàcil d'entendre, ja que en aquell moment, reben el missatge que la seva malaltia pot posar en perill la seva vida. La pregunta que ràpidament fan els pacients al seu metge de confiança és: ¿aquesta malaltia té cura? Quan el metge i especialista en aquest tipus de malalties els diu que: “és incurable” (o crònica), el pacient entra en estat de “xoc emocional”, s'activa el “circuit de pànic” a nivell neurocerebral, resultant aquest encontre entre metge i pacient una experiència traumàtica per a aquest últim que pot ser temporal (en el cas dels pacients amb més recursos per superar-ho i digerir-ho) o una experiència traumàtica crònica per a la resta de pacients.
Fases del Projecte
“Tant si creus que és veritat (i possible), com si creus que no és veritat (i que és impossible): Estaràs en el Cert” (Henry Ford)
En aquesta fase del projecte pretenem crear i validar científicament (“validació exploratòria i confirmatòria”) un protocol d'avaluació que permeti detectar símptomes subclínics i clínics presents en la majoria de malalties autoimmunes sistèmiques, per tal de millorar la detecció precoç i l'eficàcia dels protocols d'intervenció en les primeres fases del desenvolupament de la malaltia, així com també poder precisar millor els “perfis biotraumàtics” dels pacients EAS i les “dianes terapèutiques” sobre les quals dissenyar protocols d'intervenció personalitzats.
Pretenem crear un protocol d'intervenció integratiu que permeti disposar d'un esquema de treball adaptable a pacients autoimmunes, buscant l'origen d'aquestes malalties en les “emocions traumàtiques generades en etapes primerenques del desenvolupament”, pel enorme impacte que aquestes tenen a nivell fisiològic, psicològic, neurològic i en especial en el sistema immune i en el sistema nerviós, tal com s'evidencia a partir de múltiples i prestigiosos estudis científics (vegeu referències).
En aquesta fase final del projecte EAS, començaríem a aplicar els protocols d'avaluació i d'intervenció dissenyats i validats científicament en les fases anteriors (FASE I, FASE II) en aquells centres de salut que treballin amb pacients EAS, creant un grup pilot experimental, format per pacients EAS i personal sanitari, prèviament format pels membres del nostre equip.