Col·labora amb nosaltres i
-
Col·labora amb Projece Autoinmune i
ajuda'ns a fer la diferència.
-
Dl - Dv 10:00 - 13:00 / 16:00 - 20:00
- Veure Qüestionaris
Evidència Científica del Projecte “Autoimmunes” (EAs)
L'origen de les EAs el trobem en les ETV (Experiències VitalsTraumàtiques) no resoltes, que són la causa “invisible” de l'estrès tòxic crònic present en totes les persones amb malalties autoimmunes, facilitant en pacients vulnerables la manifestació dels símptomes sistèmics propis dels malalts d'EAs. Específicament, hem buscat evidència científica sobre un tipus d'ETV: “els trastorns d'apego en el desenvolupament” i “els trastorns psicosocials” (TEPT). Passarem a sintetitzar i referenciar els estudis científics que posen de manifest la relació entre aquest tipus de trastorns d'apego i experiències traumàtiques en el desenvolupament i la posterior manifestació de EAs.
Estudi de Harvard (Dra. Roberts i col·laboradors. 2017)
Mostra: 54.763 dones (EUA)
Estudi longitudinal (24 anys): totes les dones van ser avaluades per determinar si havien estat exposades a experiències psicosocials traumàtiques (amb o sense estrès posttraumàtic associat).
Conclusions: Les dones que havien patit experiències psicosocials traumàtiques amb estrès posttraumàtic tenien un 2,97 vegades més probabilitat de desenvolupar LUPUS ERITEMATÓS SISTÈMIC (“LES”: la malaltia autoimmune sistèmica més comuna), en comparació amb les dones que no havien patit cap trauma.
A més, els resultats van revelar que les dones que havien estat exposades a qualsevol tipus de trauma, independentment de si presentaven símptomes d'estrès posttraumàtic (TEPT), tenien 2,87 vegades més risc de patir “LES”.
Segons aquest estudi, els resultats confirmen que un trauma psicosocial pot augmentar la probabilitat de patir una malaltia autoimmune sistèmica.
Estudi a Suècia (Huan Song & col·laboradors...2018)
Mostra: 106.464 (edat mitjana: 41 anys / 40% homes - 60% dones)
Estudi longitudinal: Realitzat a Suècia entre 1981-2013, on es compara aquesta població diagnosticada amb diversos trastorns d'estrès (TEPT, Trastorn d'adaptació, Trastorn per estrès agut i altres…) amb una població de 1.064.640 habitants del mateix país sense aquests trastorns d'estrès.
Conclusions: Van trobar que els nivells d'estrès associats a un trauma psicològic estaven vinculats amb una hiperactivació excessiva del sistema immunitari que augmentava en un 36% el risc de desenvolupar fins a 41 malalties autoimmunes sistèmiques.
Segons els autors, tractar els trastorns relacionats amb l'estrès podria ajudar a reduir el risc de desenvolupar EAS. Opinen que tractar amb antidepressius (inhibidors de la recaptació de serotonina) aquests pacients amb TEPT podria reduir el nombre de casos cada cop més creixents de malalties autoimmunes, sobretot si s'aplica durant el primer any de l'aparició de la malaltia.
Les dades d'aquest estudi s'afegeixen a la nombrosa evidència científica que demostra com la nostra “salut mental” afecta substancialment la nostra “salut física”, fent que l'abordatge dels “traumes psicosocials” i de la “salut mental” (poques vegades tinguts en compte en les “malalties físiques”), siguin prioritaris i urgents.
Per ampliar la mostra per determinar l'evidència de com els traumes i la microbiota, així com altres conjunts de factors, poden generar malalties autoimmunes, et convidem a omplir el nostre qüestionari per poder validar-lo científicament (validació exploratòria i confirmatòria) i millorar la prevenció i el tractament amb els pacients EAs (temps total màxim: 5 minuts). ¡Tu pots canviar la vida de molts pacients EAs!
Estudi de Harvard (Dra. Roberts i col·laboradors. 2017)
(Informació extreta del llibre: “AQUEST DOLOR NO ÉS MEU”. Mark Wolynn)
El paper que exerceix la nostra herència traumàtica en la nostra salut és molt superior al que s'havia atribuït fins a fa molt pocs anys. La investigació sobre epigenètica està aportant proves científiques que el TRAUMA INTERGENERACIONAL és un fenomen real.
Avui en dia existeix nombrosa evidència científica que els traumes vitals no resolts per nosaltres o pels nostres avantpassats més propers es poden heretar i tenen un gran impacte negatiu en la nostra salut, ja que poden alterar fins i tot l'EXPRESSIÓ GENÈTICA, activant o desactivant els gens impulsors de malalties cròniques com les EAs, que no troben solució mitjançant les pràctiques habituals de la medicina convencional o alopàtica.
Hem seleccionat algunes conclusions d'aquestes investigacions descrites i explicades en el llibre: “ESTE DOLOR NO ES MÍO” (Mark Wolynn, pioner en l'estudi dels traumes familiars heretats):
Psiquiatra Thomas Verny: “Si la mare embarassada té estrès agut o crònic, el seu cos generarà hormones de l'estrès (adrenalina i noradrenalina) que circulen pel seu torrent sanguini i arriben així a l'úter, induint el mateix estat d'estrès en el nen no nascut.”
Els nostres estudis indiquen que les mares que estan sotmeses a un estrès constant i extrem tenen més probabilitats de tenir nens prematurs, de pes inferior a la mitjana, hiperactius, irritables i amb tendència al còlic infantil. En casos extrems, aquests nens poden néixer amb els polzes irritats per haver-se'ls xupat, o fins i tot amb úlceres.”
Es sap que els factors d'estrès ambientals, com les toxines, contaminació, nutrició inadequada, així com les emocions estressants, afegeixen al ADN (no codificant)”. “Es sosté que això té una finalitat biològica: dotar-nos d'una resistència ambiental (Yehuda) per poder adaptar-nos a les condicions ambientals estressants que van viure els nostres pares i avantpassats.”
“Els investigadors han observat que, quan es produeix un factor d'estrès o un trauma emocional, es produeixen irregularitats de la metilació de l'ADN que es poden transmetre a generacions posteriors, juntament amb una predisposició genètica a tenir problemes de salut física o emocional.”
Entre els gens als quals afecta l'estrès hi ha el CRF1 i el CRF2 (receptors d'hormones alliberadores de la corticotropina 1 i 2). Els gens CRF1 i CRF2 es poden heretar de mares estressades que tenen aquests nivells elevats. Els científics han documentat molts altres gens als quals també poden afectar els traumes que es viuen en etapes primerenques de la vida.
Yehuda i el seu equip de l'hospital Mount Sinai de Nova York publicaren l'agost del 2015 a la revista científica: “Biological Psychiatry” un estudi on demostraven que els canvis en els gens es podien transmetre de pares a fills.
El Dr. Eric Nestler ha publicat a la revista científica JAMA Psychiatry (2014): “S'ha demostrat que els esdeveniments vitals estressants modifiquen la susceptibilitat a l'estrès de les generacions posteriors”. El Dr. David Sack exposa que el 30% dels nens dels quals els pares van estar destinats en el conflicte d'Irak o d'Afganistan i van tenir TEPT presenten símptomes similars als dels seus pares.